dilluns, 4 de març del 2013

Més absurditats de segon de batxillerat

A principi de curs vaig escriure una entrada (Contra el comentari de text en segon de batxillerat) denunciant el tipus de comentari de text que es practica en segon de batxillerat i en la prova de la selectivitat. Fa més temps, vaig criticar també l’absurd de reduir aquest curs a una preparació de les PAU (vegeu La farsa de la selectivitat). 

Un altre desficaci, promogut des de la coordinació Logse de les universitats valencianes, és el tractament que es fa de la literatura en l’examen de valencià del selectiu i, per extensió, en segon de batxillerat. En principi, el currículum oficial estableix que en aquest curs s’ha d’impartir, a més d’altres continguts, la literatura catalana contemporània, des del modernisme fins a l’actualitat. Posteriorment, des de la coordinació Logse es van especificar en una sèrie de 16 ítems els continguts de literatura que poden eixir efectivament en l’examen de la selectivitat. Aquests ítems teòrics consideren només la literatura catalana des del 1939 fins ara. 

Un primer inconvenient d’aquesta decisió és que en queden fora alguns dels autors imprescindibles en qualsevol panoràmica, per sumària que siga, de la literatura catalana contemporània, com Pla, Sagarra, Riba, Salvat, Calders, etc., molts dels quals van continuar escrivint i publicant després del 1939. Més perplexitat produeix, potser, que la coordinació Logse haja fet públiques les preguntes concretes sobre literatura que poden eixir en la prova, ja que l’enunciat dels ítems delimita el que es preguntarà exactament en l’examen. Així, si hi apareix alguna pregunta sobre la poesia de Martí i Pol, els alumnes ja saben que s’hi trobaran aquest enunciat: «La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.» La coordinació Logse va acordar també que en l’apartat d’expressió i reflexió crítica de l’examen s’hi plantejaran dues qüestions, d’unes 150 paraules cada una; la primera se centrarà en la literatura i serà un dels setze ítems. Els alumnes es poden limitar, per tant, a memoritzar les 150 paraules per contestar aquest ítem. I això és el que fan. De fet, no els demanen una altra cosa. Encara no he acabat d’entendre que té a veure tot això amb «l’expressió i la reflexió crítica». 

Una altra perplexitat: alguns dels enunciats dels ítems se centren en aspectes secundaris. Així, l’enunciat del número 12, dedicat a Pedrolo, es refereix a la seua obra teatral («Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo») i ignora l’obra novel·lística, que és la que compta. O prenen la forma de preguntes una mica capcioses, com en l’ítem número 3, que apareix redactat així: «La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què». 

D’altra banda, la reducció d’un tema de literatura a una pindoleta de 150 paraules encara es pot fer, més mal que bé, quan està dedicat a un sol autor, com Fuster, Espriu, Valor o Estellés, però es converteix en una tasca impossible —o absurda— quan es tracta de sintetitzar en un espai tan breu la informació sobre períodes amplis, que inclouen autors i corrents molt diversos, com ara l’ítem número sis — «Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70»— o l’onze —«Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70». 

La jugada es remata aplicant als textos literaris que poden eixir en l’examen de la selectivitat l’esquema de comentari text a què m’he referit abans. La literatura es converteix així en una excusa, una més, per practicar ad nauseam el nefand esquema de comentari, que banalitza i mecanitza l’aproximació a qualsevol text. L’absurditat queda justificada perquè sí: perquè va per a l’examen. Hi ha, en el fons d’aquests plantejaments, un refús de la literatura, una mena de sordesa o de ceguesa, congènita o adquirida. 

Evidentment, en les meues classes he llegit i comentat amb els meus alumnes Pla, i Sagarra, i Carner, i fins i tot Guerau de Liost, i he ignorat, per respecte als autors i als mateixos alumnes, tota la parafernàlia de la gramàtica del text. He intentat «passar» de tot això, però només ho he pogut aconseguir fins a un cert punt. El fet és que els alumnes han de fer la prova de la selectivitat, amb les característiques que té, i jo, poc o molt, estic obligat a preparar-los. I ho faig, és clar. Fins i tot, per facilitar-los la feina, els he redactat els 16 ítems de literatura, sense acabar de centrar-me del tot en els enunciats de cada un. Els he penjat en el web de literatura universal de la serp blanca (Setze temes de literatura catalana contemporània: des de la postguerra fins a l'actualitat). Em consta que circulen alegrement per la xarxa. 

He escrit aquesta nota perquè respire per la ferida, perquè no puc treballar en classe com m’agradaria i com crec que s’ha de treballar. S’ha de dir tot, però: també n’hi ha que estan encantats. La literatura ha quedat relegada o desactivada i, per tant, no pertorba la rutina del comentari de text de la gramàtica textual. De més a més, ara ja sabem quines preguntes poden eixir en l’examen. D’això es tractava.

3 comentaris:

  1. Ole Enric ole!!!!
    I no sols la part de literatura, l'ortografia i la gramàtica és vergonyosa com el comentari. No sé quin sentit té aprendre'm l'obra de Vicent Andrés Estellés i no haver llegit cap poema seu a classe. Però no sols és en valencià, passa a la majoria de les assignatures. No m'he trobat a cap professor content amb la PAU. Aquest país tirarà endavant quan s'escolte als professors, i als de baix.
    Per cert, saps si la Prova de català de Catalunya és millor o com és?

    Un bes d'una alumna que te troba a faltar!!!
    Helena

    ResponElimina
  2. :'( Quina llàstima: una oportunitat perduda. Jo també llegia Calders amb els alumnes i dedicava una lectura de trimestre al "Llibre de meravelles"... Vaig ser una il·lusa, perquè pensava que aquests temes es podrien treballar "d'una altra manera", però ni alguns companys ni els alumnes consenten sortir-se'n del solc (els primers per comoditat o "lluïment" (!), els segons, per la nota de tall). Ara estic al planeta de l'ESO, i, malgrat les amargors (160 alumnes dels quals 70 de 1r i la resta de 2n i 3r), la llibertat (de càtedra?) encara em permet moments de gaudi i ensenyament. Tinc por, perquè ens posaran aquestes proves horribles de revàlida a 2n i a 4t, i aleshores ja no sé què em quedarà... I, més encara, perquè L'EXEMPCIÓ continuarà donant-se. Bé, em quedarà almenys l'infern, l'infern de Dante (que ja m'estic dosificant la Comèdia com una medecina), perquè el meu somni de poder ensenyar algun dia l'optativa de Literatura Universal és, ara més, que mai, això mateix: un somni. Quanta raó tens. Una abraçada

    ResponElimina
  3. Benvolgut Enric, no hauria sabut expressar millor que el que tu dius en aquest post teu tan encertat. És tal i com ho expliques. La literatura catalana queda en un tast escadusser i malforjat que per a res aprofita si no és per a aprovar un examen de PAU. Hauries de sentir les justificacions dels coordinadors de les proves. Estem en el de sempre, com diem ben barroerament "cagant per mig cul". No hi ha un plantejament raonable i raonat de l'assignatura de llengua catalana al País Valencià. Que pensen els alumnes? On s'és vist això? D'això res!! Que vomiten uns textos més o menys preparats i ja ens va bé i massa!! A quin sant formar ciutadans i ciutadanes crítics i amb criteri propi? Això per a les pel·lícules americanes d'aules magnífiques... Sarcasmes fatus a banda, fa mal, Enric, molt de mal. Veure com a cada any que passa l'assignatura de valencià es va degradant i ens limitem a "anar passant". M'hi negue!! La suposada coordinació entre els instituts i la Universitat és un mer "s'ha de fer això perquè hem decidit que és el millor i així salvarem la pàtria literària perquè com a mínim els alumnes hauran escoltar esmentar Rodoreda, Estellés o Valor". Efectivament. Com també hauran escoltat les ofertes del Mercadona o el Consum. Però això és mostrar-los la literatura catalana com cal? Trobe que no. Ens cal un replantejament des de tota l'ESO fins arribar a 2n de batxillerat de què, com i per què ensenyem el que ensenyem.
    Enguany tinc set alumnes de valencià en 2n de batxillerat. Per què? Perquè treballe en una zona de predomini lingüístic castellanoparlant i la resta, malgrat que tenen també "literatura universal", han optat per llevar-se una assignatura de damunt. Meravelles de les exempcions de la LUEV que any rere any les propicia amb el beneplàcit de la nostra Conselleria.

    ResponElimina