Un examen d’«Èdip rei»

Avui, en la classe de literatura universal, hem fet l’examen d’Èdip rei. Més exactament, els alumnes han fet l’examen que els he posat d’Èdip rei: un fragment d’aquesta obra amb tres preguntes per a comentar el text i un tema teòric del primer bloc de la programació (Les literatures de l’antiguitat). He seguit exactament el model de la selectivitat, perquè no es diga.

Amb la intenció de donar solemnitat a l’acte, així com una impressió de seriositat i imparcialitat, he decidit sortejar el tema teòric davant dels alumnes, dels tres que podia posar-los. He demanat una maneta innocent i una alumna s’ha ofert tota il·lusionada a triar un dels tres paperets. I ha eixit el tema d’Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci i Ovidi, precisament el que no s’havia estudiat pràcticament ningú, segons sembla, com he deduït sagaçment per l’aldarull que s’ha armat de seguida i les protestes indignades que reclamaven la repetició del sorteig. A la de la maneta innocent per poc l’assassinen.

Justament en aquest moment ha entrat a l’aula Pepe, el conserge, que venia a reparar l’interruptor de la llum. De seguida, tots han tingut la mateixa idea i han demanat que fos ell, com a persona totalment aliena al procediment, qui triés de nou un paperet. Jo, que em veia venir el gran desastre, he estat dèbil o comprensiu davant la voluntat popular i Pepe ha procedit, tot satisfet, a triar un paperet. Aquesta vegada ha eixit el tema d’Els poemes homèrics: arguments i característiques, que, segons sembla, sí que se’l sabien, perquè tothom ha considerat que aquesta vegada el sorteig s’havia dut a terme com cal i amb totes les garanties. Pepe ha estat degudament ovacionat i l’examen ha començat amb normalitat.

Després, molts alumnes m’han comentat que els ha eixit molt bé i alguna alumna, amb un somriure d’orella a orella, m’ha dit mentre em lliurava l’examen: un deu!