Ahir em va costar alçar-me. Estava molt constipat i havia dormit malament. Però a primera hora tenia un examen a l’institut i allà que me n’hi vaig anar. Encara que durant tot el matí em vaig notar una mica carregat, pensava que no tindria problema per anar a la sessió del curs de literatura universal. El fet és que després de dinar em va començar a pujar la febre i vaig haver d’acceptar que no podria ser. Ja ho va dir Nostre Senyor: l’esperit prou està a punt, però la carn és feble (Mt 26:41). Vaig enviar de seguida un correu a tots els matriculats per avisar-los que no hi anassen a la sessió. També els vaig avisar per Whatsapp. Em preocupava especialment la gent que acudeix de fora de València, més encara tenint en compte el dia fred i plujós que havia eixit. N’hi ha que vénen fins i tot des de Pedreguer! En fi, demane disculpes per tots els inconvenients que haja pogut causar aquesta indisposició meua.
La setmana passada vam començar a comentar El coronel Chabert, de Balzac. Portava un guió bastant detallat de tots els punts que volia destacar d’aquesta novel·la curta, però el vaig deixar de banda d’entrada i vaig preferir de donar la paraula als assistents perquè exposassen la seua valoració i la seua reacció com a lectors davant d’aquesta obra. Hi van haver moltes intervencions, que vam servir per introduir alguns dels punts més fonamentals. El comentari es va estendre de seguida a La dona d’en Martin Guerre, encara que, com indica el títol, el seu tema principal no és tant el retorn de Martin Guerre com la reacció de la seua dona davant la possibilitat que el Martin que ha tornat siga un impostor. Vam parlar de moltes coses. M’agradaria resumir-les per a tots vosaltres, però un altre dia serà. Ja no tinc febre, però continue una mica entabuixat. Dimarts que ve acabarem Balzac i Lewis, i potser ens donarà temps d’introduir-nos en el plat fort del curs: Anna Karènina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada