dijous, 7 d’abril del 2011

El temps dels llibres i el nostre

Diumenge passat, fullejant d’esma la premsa en Internet, vaig trobar en Babelia una ressenya d’Ángel Rupérez sobre Matemática tiniebla, un llibre d’Antoni Marí publicat per Galaxia Gutenberg / Cïrculo de lectores sobre la tradició poètica europea del segle XX. El volum recull una sèrie de textos, presentats i antologats per Marí, de Poe, Baudelaire, Mallarmé, Valéry i Eliot, i té la intenció d'il·lustrar l'evolució i les transformacions de la poesia contemporània a partir de l'efecte que va provocar l'obra d'Allan Poe sobre els poetes francesos. El títol del llibre fa referència a l’oxímoron amb què Pablo Neruda va retratar Poe en el Canto general, per ressaltar la paradoxa de l’escriptor al·lucinat i visionari que va analitzar críticament els mecanismes del conte i la poesia:

Bajo la noche de las praderas hace ya tiempo
reposan sobre la piel del búfalo en un grave
silencio las sílabas, el canto
de lo que fui antes de ser, de lo que fuimos.
Melville es un abeto marino, de sus ramas
nace una curva de carena, un brazo
de madera y navío. Whitman innumerable
como los cereales, Poe en su matemática
tiniebla, Dreiser, Wolfe,
frescas heridas de nuestra propia ausencia.

Aquest llibre d’Antoni Marí té bona pinta, i ara que estic llegint i comentant en classe  Les flors del mal, seria un bon moment per a llegir-lo, però no sé si tindré temps. Aprofite per a recomanar un llibre clàssic que sí que he llegit i que és una introducció excel·lent a la poesia moderna: Estructura de la lírica moderna d’Hugo Friedrich.

De Babelia passe a la secció de cultura d’El País i em crida l’atenció una entrevista amb Michael Krüger, escriptor i director de Hansen, una de les grans editorials literàries alemanyes. Entre altres coses, Krüger assenyala que la majoria dels llibres que es veuen a les llibreries tenen una vida de sis mesos. La seua desaparició de les llibreries, suposant que hi arriben, va seguida al cap d’un temps per la solució final: la destrucció dels exemplars en la trituradora de paper. Guardar llibres al magatzem és car i cal fer lloc als nouvinguts que no paren d’arribar.

Naturalment, l’escriptor i editor alemany s’afanya a matisar que els llibres realment bons tenen una vida més llarga. De fet, molt més llarga que la d’un home, cosa que, per contrast, ressalta una veritat plena de malenconia: el període de vida d’un ésser humà és molt curt, sobretot si es pensa en tot el que hi ha per llegir. Per això, segons Krüger, hauríem de seleccionar molt les lectures i dedicar el poc temps que ens és donat únicament als bons llibres.
Pila de llibres que tinc pendents de llegir
Encara no se m’ha esmussat del tot la il·lusió amb què entre en una llibreria. Remene, mire i comence a posar-me llibres sota el braç. Com he fet sempre. Però ara, cada vegada més, en retorne de seguida alguns al seu lloc. Finalment, els deixe tots i me’n vaig, tot recordant-me una de les reflexions de Marc Aureli: “Bandeja la teva set de llibres, a fi de no morir rondinant, sinó resignat i amb un veritable agraïment als déus que et surti del cor.” Per a què comprar més llibres que sé positivament que no tindré temps de llegir? Què fer amb tots els que tinc a casa, esperant a la cua pacientment? De tota manera, quan sóc en una llibreria oblide amb massa facilitat les paraules de Marc Aureli.

Fa bonic dir que els llibres sempre ens esperen, però és possible que això no siga gaire exacte: els llibres també ens passen de llarg. També demanen el seu moment: carpe librum! Tinc llibres que vaig comprar fa temps, que no he llegit encara i que ja no llegiré. Ara ja no m’interessen i em costa recordar o entendre per què els vaig comprar.La falta de temps també s’hauria de matisar: molts dels qui s’apalanquen en les tauletes de la plaça Xúquer també es lamenten, desolats, que no tenen temps.

Deixem el to pessimista i patètic. El mateix Michael Krüger ens adverteix que, afortunadament, fins al final de la nostra vida tindrem llibres per a llegir. No patim, doncs, que no ens els acabarem mai!

En l’entrevista es reprodueix una selecció de lectures que Krüger va enviar a petició d’El País. El redactor remarca que en aquesta llista hi ha “un nombre español bien destacado”.  Krüger és un home de món i sap quedar bé. He llegit tot el que recomana en aquesta llista, excepte la Infància a Berlín de Walter Benjamin, que hauré de localitzar. Ja se m’ha tornat a oblidar el consell de Marc Aureli! Observe, satisfet, que en aquesta selecció hi ha alguns dels meus autors preferits, com ara Simenon i Kleist:

Els diaris de Kafka.
Els quaderns de Canetti.
Jakob von Guten de Robert Walser.
Tot el que va escriure Georges Simenon.
A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust.
Infància a Berlín de Walter Benjamin.
Els contes de Heinrich von Kleist.
Tot el que va escriure Nietzsche fins al 1880.
La consciència de Zeno d’Italo Svevo.
Niebla, de Miguel de Unamuno.

La meua biblioteca

6 comentaris:

  1. Quants llibre hi han ahí, 1.000..2.000?

    ResponElimina
  2. Ja m’agradaria saber-ho! No els tinc catalogats. Ni tan sols els tinc ordenats. Més o menys, recorde cada llibre per quin prestatge para, però la veritat és que de vegades em costa de trobar el que vull. Ja ho sé: hauria de classificar-los, etc., però això és un bon propòsit que no passa d’aquest estadi. A més, a l’hora d’haver de triar un sistema de classificació o un altre, tot són dubtes i perplexitats que em paralitzen. I si acabés de decidir-me per un i el portés a la pràctica, quant de temps em duraria? En fi…

    ResponElimina
  3. Es veritat: per temes, per ordre alfabètic, per antiguitat, per autor... encara que la que millor em sembla és per colors, seria ràpid d'ordenar, sense dubtes a la classificació, recordaries l'aspecte de cadascun, i amb això la seva posició.. i seria espectacular

    ResponElimina
  4. Supose que els meus dubtes pel que fa a l’ordenació dels llibres tenen a veure una mica amb la peresa de posar-me a la feina. M’ho veig una muntanya. Un altre problema és que no seria capaç d’utilitzar un únic sistema d’organització. L’ordre alfabètic aniria molt bé per a determinats llibres, però en altres casos m’oriente millor si tinc ordenats els llibres per col•leccions, o per literatures, o per llengües, o per colors, com proposes en el teu comentari. Els llibres taronja de l’editorial Proa els tinc plegats i són els que localitze més fàcilment en la meua biblioteca. Un altre inconvenient: aquests sistemes s’encavallen. Determinat autor el podria deixar amb una determinada col•lecció, però també m’aniria bé tenir-lo amb els d’una determinada literatura. Evidentment, tots aquests inconvenients desapareixen en el cas d’una base de dades, que sí que permet superposar i combinar sistemes de classificació diferents. Però jo estic pensant ara en una classificació per a una biblioteca personal, privada, que siga visible d’un colp d’ull, sense teclejar res i cap sistema no m’acaba de convèncer del tot. I hi ha, sobretot, la peresa, o la falta de temps, que queda més elegant. De tota manera, moltes gràcies pels teus suggeriments!

    ResponElimina
  5. Enric, m´agrada molt la teua llibreria! amb l´escala es genial. Et puc imaginar perfectamente ahí amb eixe aparell de música a lo gran, amb les teues cançonetes classiques i tot. Jo vuic un lloc igual quan siga gran.
    De fet ara no tinc gens d´espai per al llibres, tots amuntunats en qualsevol racó de l´habitació.

    ResponElimina
  6. Esa biblioteca me recuerda otra. Pero mi escalera es simplona, de tijera. Saber que hay otros...me quita el complejo-

    Salud y Tiempo (para leer todavía)

    ResponElimina