dissabte, 25 de juny del 2016

Buf!

Dilluns vaig enviar a David Morell, de Bromera, el solucionari de l’última unitat del llibre de literatura universal per a batxillerat, que es va començar a distribuir la setmana passada. Ara sí que puc dir que he acabat del tot. Buf! El solucionari m’ha ocupat 130 fulls, gairebé un altre llibre. No debades, hi ha 877 activitats (les he comptades!). Se m’ha fet una mica llarg fer-les una per una. Evidentment, els usuaris del llibre no hi estan obligats, de la mateixa manera que tampoc no cal llegir i comentar tots els textos recollits en cada unitat. N’hi ha molts. Alumnes i professors han de poder triar. Però se suposa que jo havia de donar exemple. A més, everybody knows que el més important d’un llibre de text és el solucionari.

Les activitats que acompanyen els textos seleccionats s’han de considerar com una guia per al comentari i estan organitzades en dos blocs: Activitats de comprensió i Activitats de comentari i de contextualització. Les primeres són unes preguntes per assegurar la comprensió dels punts més importants. Les segones plantegen una lectura en profunditat de cada text, destacant-ne els aspectes temàtics i formals més rellevants, i la seua relació amb altres textos. A fi d’evitar la reducció de la literatura universal a un catàleg de moviments, autors i obres, moltes vegades es proposa el comentari comparat entre textos de la mateixa unitat i, també, entre textos de diferents èpoques, per fer veure que la literatura consisteix en un diàleg o teixit de referències que els llibres estableixen entre ells. De més a més, el comentari comparat ajuda a delimitar clarament el que s’ha d’analitzar, obliga a una lectura atenta i habitua a cercar contrastos i analogies entre les obres i els autors, cosa que ressalta les característiques específiques de cada text. És una bona manera, per tant, d’ensenyar a llegir.

L’objectiu principal de la informació que s’exposa en cada unitat sobre autors, obres, context històric i literari, etc., és proporcionar un suport per a la lectura i comentari en l’aula dels textos triats en el llibre, que tenen, per tant, tot el protagonisme. És molt convenient que, durant el curs, aquesta tria de fragments literaris siga acompanyada de la lectura completa d’una sèrie d’obres que haurà de determinar cada professor.

A més del llibre de literatura universal, he enllestit els materials per a Oxford que encara tenia pendents. Ja fa unes setmanes que va acabar el curs de literatura universal. I a l’institut ja no hi ha classes. Queden només alguns exàmens, algunes reunions, etc. En fi, encara cal anar a l’institut, però només a passejar. Curiosament, ara que torne a tenir temps, constate que això pot tenir uns efectes paralitzadors. No és tan estrany. La falta de temps t’obliga a concentrar-se més i a treure el màxim rendiment al poc temps lliure. El lleure abundant, en canvi, incita al vagareig i a fer el gandul. 

Em costa reenganxar-me a moltes coses que he hagut de deixar de banda durant el curs. Ara, a més de preparar el II Curs de literatura universal, vull tornar a treballar en l’edició d’un llibre d’assaigs inèdits del meu pare, que portarà per títol L’estupor. En el número 39 de la revista L’Espill se’n va publicar una tria breu (vegeu La revista «L’Espill» publica uns assaigs inèdits de Josep Iborra). També voldria donar un impuls a un altre llibre meu de crítica literària, que tinc mig embastat. Hi vaig treballar bastant, a finals de l’any passat, però després de les vacances de Nadal ja no vaig poder continuar. I m’agradaria pensar-ne d’altres. I posar una mica al dia tant el web de literatura universal com el blog. I repassar i corregir l’edició de la Crònica de Pere Antoni Beuter, publicada el 1982 en la Biblioteca d’Autors Valencians d’Alfons el Magnànim, que em va encarregar Fuster. Enric Sòria m’ha proposat de reeditar-la ara. Finalment, encara no se m’ha oblidat una promesa que vaig fer un dia alegrement: preparar un índex de noms d’Un son profund

Hi ha tmbé, afortunadament, les lectures. De moment, aquesta setmana he llegit un muntó de números de L’Avenç, que se m’havien acumulat, i dos llibres per a preparar el comentari de l’Odissea en el II Curs de literatura universal: Resurrección de Homero, de Victor Bérard, en una edició publicada a Mèxic el 1945 amb un pròleg d’Alfonso Reyes, i El mundo de Odiseo, de M.I. Finley, un breviari del Fondo de Cultura Económica, igualment publicat a Mèxic. Tots dos els he agafat de la biblioteca del meu pare.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada