Ja veig totes les nits incendiades
per l’excés de claror de tantes pells
que es freguen i es refreguen obstinades
unes amb altres, darrera els cancells
de les cases més riques i agençades
o en el ventre més sòrdid dels bordells…
Jo sóc el mèdium d’aquestes besades
i duc el somni constel·lat d’anells…
Només quan la ferida del matí,
que digereix la nit en el seu si,
foragita les aus pertorbadores
dels cadàvers vivents que vetllo en mi,
començo a reposar, feixuc d’aurores,
i els dimonis em tornen les penyores.
Josep Palau i Fabre (1917-2008)
(Josep Palau i Fabre, Poemes de l’Alquimista. Proa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada